Sense llibertat d'expressió no hi ha llibertat

Queco Novell, periodista de llarga experiència professional va assistir a la cerimònia de premis anuals de Ràdio Associació on va fer un discurs sobre els límits de la llibertat d’expressió no només en el camp de la sàtira, sinó en tots els àmbits de la professió.

Actualment immers en dos projectes professionals, formant part de l’equip de dos programes: Minoria Absoluta a RAC1 i Polònia a TV3 creu que treballa amb un nivell de llibertat d’expressió que no havia tingut mai durant la seva carrera. Novell li dona importància aquest fet perquè ambdos programes se’ls hi podria aplicar ‘censura’ ja que són humorístics i pertanyen al camp de la sàtira.

Aquí és on el periodista es comença a replantejar els límits de la llibertat d’expressió, perquè sí, n’hi han. Es pregunta si llibertat d’expressió significa dir-ho tot i la seva resposta és no. Hi ha un límits, no se’n pot fer un mal ús d’aquest dret que tenim les persones. Si així ho féssim, cauríem en un trampa com defineix Novell: “Una escletxa per on colar-hi desqualificacions personals, factors de la vida privada de les persones, burles sobre les deficiències físiques o psíquiques de la gent”. Seria traspassar els límits del sentit comú, de la moral o de la ètica, i en tot moment cal respectar-lo: “Personalment també deixaria de dir alguna cosa si afectés qualsevol operació relacionada amb la seguretat de les persones”.

En la seva feina coneixen aquest límit, en cap gag han volgut arriscar per a veure si són denunciats i portats als jutjats. Defineix la seva feina com informar de l’actualitat passant pel filtre de la sàtira. I així és, en cap dels casos han posat en perill la vida de cap dels personatges imitats sinó que han destacat alguna característica d’aquest amb gràcia i humor.




Durant el discurs va destacar que les denuncies del poder, i ja no del polític, sinó en general mai han arribat als programes de contingut d’humor en canvi sí que ho han fet a responsables de diaris, ràdios i televisions, per tant tampoc n’hi ha per tant oi?

Altres continguts i programes si que poder se’ls hauria de fer un toc d’atenció ja que ells sí que discriminen totalment el concepte de llibertat d’expressió i el porten a l’extrem. Entre d’altres, Novell va fer ressò del nom de Losantos o el programa el Tomate.

"Podría haberlos matado a todos"

Fritzl ha declarado ante su abogado que él no es un monstruo, "podría haberlos matado a todos, entonces no hubiese pasado nada. Nadie me habría descubierto"

Las declaraciones de Josef Fritzl, detenido por tener encerrada a su hija Elisabeth en el sótano de su casa en Amstette (Austria) durante cuarenta años y someterla repetidamente a abusos sexuales fruto de los cuales nacieron siete hijos han sido portada en algunos periódicos austriacos. Sin remordimiento alguno afirmó a su abogado que no aceptaba que lo llamaran monstruo porque podía haber matado a sus rehenes y nada se habría descubierto. Así mismo, cree que gracias a él la vida de Kerstin, su hija-nieta, no ha corrido ningun peligro porque fue él quién decidió sacar del zulo a la joven para llevarla a el hospital.

Por otro lado, se ha descubierto que "el monstruo" investigado por violación, incesto, coerción y la muerte de un bebé, hijo de Elisabeth y él, visitaba frecuentemente un burdel situado a escasos quilómetros de su casa. Varias prostitutas han declarado que Fritzl actuaba de una manera brusca incluso alguna había recibido malos tratos por parte de él. También proponía mantener relaciones sexuales con las chicas en sitios oscuros y de aspecto carcelario.

En principio no se prevee otra audiencia en las próximas dos semanas ya que la fiscalia espera los informes de los investigadores. De esta manera se esperan más respuestas del porqué mantuvo a sus rehenes más de cuarenta años en el sótano de su propia casa.

Ver mapa más grande